Amb tocs de Poe i sobretot de Ray Bradbury, Albert Sánchez Piñol s'interna a la part més fosca de l'ésser humà, la més primitiva i tribal però potser també la més autèntica. Cal no oblidar que Sánchez Piñol, a més d'escriptor, és antropòleg i aquesta condició es nota positivament en tota la novel·la.
A alguns lectors els posa nerviosos, els angoixa; a mi, més aviat m'ha provocat curiositat paracientífica i una necessitat d'indagar dins meu i a la societat on visc. Val la pena malgrat la seva cruesa o precisament a causa d'ella.
No comments:
Post a Comment