'Luz de verano en Formentera'; Alfonso Biescas; 2010 / 'Luna de Formentera; Alfonso Biescas; 2011

Dibuix de portada de Luz de verano

Alfonso Biescas és un dels personatges que un troba quan bada pel mercat de la Mola, a Formentera. Es tracta d'un pintor, surfista, arquitecte, dissenyador i ara també escriptor, que ven els seus productes en una parada del Pilar de la Mola, al costat d'un munt d'artesans, músics, visionaris, hippies i fauna diversa que habita l'illa. Biescas és un innovador: va començar a fer surf a Zarautz quan ningú ni tan sols sabia què dimonis era una taula de forma allargada que no servia per planxar; va descobrir Formentera quan la bogeria del turisme encara no havia envaït l'illa i se'n va enamorar perdudament; és un tio ferm, amb idees clares i amb una noblesa d'esperit que espanta; i és divertit, almenys m'ho va semblar quan li vaig comprar a ell mateix els dos llibres del títol al Pilar de la Mola, a més d'una petita marina on retrata l'illa de S'Espalmador.

L'autor, Alfonso Biescas Vignau

Ell diu que és més pintor que escriptor. De fet, quan li compres el llibre t'adverteix: "Yo no soy escritor pero me he liao..." i d'aquí han sortit aquestes dues guies de Formentera novel·lades. Cal puntualitzar que Biescas té més bibliografia, sobretot la dedicada al Camí de Santiago, que ha recorregut més de quinze vegades per diferents vertents.

El primer dels dos llibres cronològicament parlant és Luz de verano. Es tracta d'una guia novel·lada en què l'autor ens porta per diferents racons de Formentera sense pressa, amb afecte per la terra i amb una noia japonesa que és músic i que toca el cello, la veritable excusa per recórrer tota l'illa amb una passió inusitada. Si ets a Formentera fa gràcia anar seguint les platges on es banyen els dos protagonistes, els bars o restaurants on esmorzen i les rutes que ataquen amb bicicleta o cotxe elèctric. El llibre no pretén ser una meravella literària però es pot llegir i fins i tot seguir per visitar l'illa.

El segon llibre, Luna de Formentera, està escrit amb un objectiu: acabar de descriure alguns indrets de l'illa que Biescas pensa que va deixar de banda en el primer relat i ho fa amb l'excusa de la relació entre els dos protagonistes, que es retroben i tornen a recórrer Formentera. Cal dir que Biescas no aconsegueix l'efecte de Luz de verano: hi ha més relació dels personatges que guia de Formentera però es tracta d'una relació que no avança, que està estancada des del primer llibre. A més, Biescas es posa cursi sovint i el llibre acaba avorrint.

Penso que Alfonso Biescas va tenir una bona idea en novel·lar la guia de Formentera que tenia al cap quan va fer Luz de verano i que en aquest cas no se li pot demanar que escrigui com Manuel de Pedrolo, però el segon, Luna de Formentera, sobra i no aporta cap novetat.