'8 contes de Nadal'; Pere Calders

La Diputació de Barcelona va editar aquesta selecció de vuit contes de Pere Calders amb la temàtica comuna del Nadal, un recull curt que es pot llegir ben bé en una tarda, i que representa perfectament la capacitat de contista de Pere Calders. Uns contes amables, plens d'ironia i situacions surrealistes que provoquen el somriure còmplice del lector.

No m'extendré gaire i em remetré a l'excel·lent pròleg que signa Jordi Castellanos, on explica extensament les característiques de la fina prosa de Calders, "amb el somriure com a bisturí". Com a exemple, Nit de pau i bones festes, en què el protagonista vol fer el pessebre en un racó de casa però caldrà veure si les ordenances municipals li ho permeten. Fins i tot un funcionari de l'ajuntament anirà a casa seva per fer la inspecció. El funcionari adverteix el protagonista del conte que allà on vol fer el pessebre no és un bon lloc perquè presenta una sèrie de perills que s'han d'evitar segons les ordenances municipals. Crec recordar que al dia següent de llegir aquest conte es va cremar un pis a Mataró a causa d'un pessebre. Afortunadament no va passar res greu, però això et fa pensar que, o Calders era un visionari o que la realitat sempre, i ho remarco, sempre, supera la ficció.

Altres contes d'aquesta selecció ja criden l'atenció només pel tema: a Quieta nit es presenta el xoc de tradicions i el Pare Noel irromp en el sopar d'una família tradicional catalana; a Quaranta-cinc graus sota cobert una colònia de catalans al tròpic que intenta fer versemblant l'esperit nadalenc tot i les limitacions comercials a què es troben sotmesos. Cal recordar que Calders va viure vint-i-tres anys a Mèxic.

Pere Calders també parla del consumisme que s'ha desfermat a les dates nadalenques i a Reunió d'alt nivell trobem els Reis Mags i el Pare Noel convertits en alts executius que es reuneixen en un hotel de la Costa Brava de la mà d'una agència de relacions públiques per repartir-se el mercat.

Pere Calders (Barcelona 1912-1994) va ser un dels escriptors catalans més populars del segle XX i va destacar per la seva faceta de contista però també va ser dibuixant i va col·laborar amb diferents revistes, com la mítica L'esquella de la torratxa.

El consell: mai no és tard per descobrir la ironia i l'elegància de Pere Calders.

Filla, fes una carrera...

Sèrie Solos de trompeta 5

Enllaç de banda sonora

Whistle while you work - Louis Armstrong

La nena és al menjador i observa sa mare amb curiositat. Li pregunta: "Tu vas estudiar, mama?" La mare respon que no va arribar a fer cap carrera però que ha treballat molt a la vida i que ara li sap greu no haver anat a la universitat. "Filla, has de fer una carrera per poder tenir un treball digne, per poder triar allò que vulguis ser quan siguis gran". La nena respon: "Jo no vull ser gran, mama".
-------
Tres anys després la nena escolta una conversa dels seus pares i sent que parlen de l'actualitat econòmica. El pare diu que un paleta guanya més que un enginyer, que on s'ha vist una cosa així, que "no sé on anirem a parar amb els preus dels pisos" i disserta amb seguretat sobre paraules complicades com euríbor, IPC, hipoteca, Ibex o TAE. Són paraules del món dels adults que ella ha sentit a la tele en algun moment però que no acaba de desxifrar. La nena se'n va a la seva habitació mentre el pare aixeca la veu tot dient: "Mira en Paco, carpintero de aluminio i de vacances a les Maldives, qui el va parir!".
-------
Al cap de tres anys la mare li diu al pare que la crisi és molt forta, que els joves surten de la universitat i se'n van de pet a la cua de l'INEM, que estudiar no serveix per a res, que fa dos anys un llicenciat era un llicenciat però que ara tothom és a l'atur. La filla de la parella acaba ESO aquest any i ja ha decidit que serà artista, que a ella li va la faràndula, que total, per passar gana igualment, més val fer el que a una li agrada.
-------
A la Riera, els mataronins "il·lustres" comenten que han vist la filla d'en Tal i la Qual a un teatre de Barcelona. Diu que fa monòlegs. Però clar, ja se sap, "aquest ambient per una noia soltera no pot ser bo", segur que "freqüenta males companyies i que es droga, perquè tots els artistes es droguen". "Ai Senyor, si hagués agafat la botiga de son pare ara no estaria drogada i borratxa totes les nits!".
-------
Al carrer de la Legalitat de Gràcia, la noia s'ha ficat al llit del pis que ha llogat i que comparteix amb la seva parella, una altra noia que treballa en una agència de comunicació. La seva parella l'abraça i fa un ronc suau i graciós que denota tranquilitat i relax. Ella se sent bé. Té feina, té projectes i té una persona que se l'estima. El que es podria definir com una carrera d'un parell de collons.

'Purga'; Sofi Oksanen; 2008

Purga, de Sofi Oksanen, és la novel·la més impactant que he llegit el 2011. El fet que el llibre hagi arribat a les meves mans gairebé per casualitat ha afegit intensitat a la sensació de gran descobriment, d'haver gaudit d'una de les obres més ben escrites dels últims anys. Es tracta d'una novel·la fosca, dura, potent, descarnada, escrita el 2008 però que es va editar en castellà el 2011 de la mà de Salamandra.

La trama explica com una jove russa s'escapa del captiveri a què la sotmeten uns traficants de dones i arriba a una casa de l'Estònia rural l'any 1992, quan la URSS ja havia caigut i les repúbliques bàltiques havien recuperat la independència. La jove té uns vint anys, es diu Zara, i es troba amb Aliide, una dona gran i desconfiada que malviu a la casa. Les dues dones aniran vencent la desconfiança inicial i descobriran vincles que despertaran velles pors i odis, brutícia emocional amagada durant molts anys sota l'estora de l'oblit. Com diu la mateixa autora en una entrevista a Ana Belén García Flores, al web de rtve, "secrets terribles que mai seran pronunciats en veu alta". La relació entre Aliide i Zara posarà de manifest la repressió practicada a l'antiga URSS, les purgues d'Stalin, els camps de concentració de Sibèria, la barbàrie en definitiva.

La novel·la és tan rica en temàtica i matisos que és difícil ser concís. Dins la violència i la repressió que es viu a Purga, tenen un paper molt important les dones, personatges complexes, víctimes d'una societat masclista en la seva majoria, però com a la vida mateixa, no totes les víctimes de la barbàrie són innocents... També els homes pateixen els abusos de poder que provoca una dictadura com la soviètica, homes que són perseguits per les seves idees per altres homes. I homes que persegueixen homes perque el sistema sospita d'ells, i els torturen, i torturen dones per treure'ls informació. Finalment homes que, com deia Stiegg Larsson, no estimen les dones, que trafiquen amb elles i les maltracten i les esclavitzen, i dones que es rebel·len i mantenen viva l'esperança. I dones que maten. A més, a Purga també es tracta de manera crua l'obsessió per les persones, l'amor mal gestionat que esdevé desig de posessió, els gelos i el sentiment d'inferioritat que comporta actituds forassenyades, i l'amor per la terra d'un mateix malgrat tots els impediments que comporta l'exili forçat, la deportació. Pobresa, misèria i autèntic instint de supervivència, adobat amb pinzellades de cruesa extrema sense caure en cap moment en el mal gust.

Tot això està narrat en capítols curts i intensos, alternant el present i el passat amb gran habilitat per engrescar el lector en un viatge constant endavant i endarrera en el temps, i també físicament en el llibre com a objecte, rellegint capítols anteriors per situar l'acció present que acabem de llegir i extreure'n la causa i l'efecte. No és fàcil però és extremadament gratificant.

La responsable d'aquesta joia literària és la finlandesa Sofi Oksanen, nascuda el 1977, que va estudiar dramatúrgia i que va tenir cert ressò amb novel·les com Las vacas de Stalin i Baby Jane. Purga va tenir el seu origen en les històries que l'autora sentia quan era petita de la seva família a Estònia, ja que la seva mare era d'aquest país bàltic. El seu bagatge teatral queda palès en que Purga va néixer com una obra que es va representar amb força acceptació al Teatre Nacional de Helsinki. Vist l'èxit, Oksanen va desenvolupar després els personatges per convertir la història en una novel·la, que a més de ser líder de vendes als països nòrdics i a França, ha obtingut nombrosos premis literaris. No us la perdeu.