Un negre amb un saxo és la quarta novel·la de Ferran Torrent i això implica unes quantes coses. La primera, que trobem el Torrent dels inicis, cru, sarcàstic, impertinent, on els seus personatges fumen
Celtas, però no ho fan per fer, sinó com una mena d'automarginació, de diferenciació de la resta de la societat. La segona, podem gaudir d'alguns personatges clàssics en la bibliografia del de Sedaví, com ara Héctor Barrera i el detectiu Butxana. La tercera és que aquest Torrent macarra ens submergeix a la València del lumpen, dels proxenetes i les putes, dels empresaris de la nit més pinxos, de les xarxes de tràfic de persones, de fiscals, de jutges i les seves dones adúlteres i aburgesades... El negre i el saxo gairebé no surten al relat però sempre hi són, com una mena de consciència dels personatges que ronden per la València de Torrent, com un autèntic torracollons que els canta les veritats a tots. Unes veritats que l'exboxejador i redactor de successos, Héctor Barrera, intentarà treure a la superfície, amb totes les dificultats que això implica, fins i tot, el perill de la seva integritat física. Però Barrera no s'atura i intenta arribar fins al final, desafiant el poder establert, el conegut i el clandestí...
La novel·la ha esdevingut un clàssic contemporani en llengua catalana que ha estat adaptat al cinema pel director Francesc Bellmunt, amb la participació dels actors Ovidi Montllor, Boris Ruíz i Guillermo Montesinos i les actrius Ana Duato i Anna Barrachina.
Torrent en estat pur, on ja s'estava fraguant la seva obra mestra, la trilogia de
Societat Limitada,
Espècies Protegides i
Judici Final, rematada per l'apèndix posterior, com un post scriptum, que és
Només socis. Políticament incorrecta, torrentiana i macarra, però que toca el moll de l'os en alguns aspectes de la societat valenciana de la dècada dels 80. I de l'actual també...
