'Purga'; Sofi Oksanen; 2008

Purga, de Sofi Oksanen, és la novel·la més impactant que he llegit el 2011. El fet que el llibre hagi arribat a les meves mans gairebé per casualitat ha afegit intensitat a la sensació de gran descobriment, d'haver gaudit d'una de les obres més ben escrites dels últims anys. Es tracta d'una novel·la fosca, dura, potent, descarnada, escrita el 2008 però que es va editar en castellà el 2011 de la mà de Salamandra.

La trama explica com una jove russa s'escapa del captiveri a què la sotmeten uns traficants de dones i arriba a una casa de l'Estònia rural l'any 1992, quan la URSS ja havia caigut i les repúbliques bàltiques havien recuperat la independència. La jove té uns vint anys, es diu Zara, i es troba amb Aliide, una dona gran i desconfiada que malviu a la casa. Les dues dones aniran vencent la desconfiança inicial i descobriran vincles que despertaran velles pors i odis, brutícia emocional amagada durant molts anys sota l'estora de l'oblit. Com diu la mateixa autora en una entrevista a Ana Belén García Flores, al web de rtve, "secrets terribles que mai seran pronunciats en veu alta". La relació entre Aliide i Zara posarà de manifest la repressió practicada a l'antiga URSS, les purgues d'Stalin, els camps de concentració de Sibèria, la barbàrie en definitiva.

La novel·la és tan rica en temàtica i matisos que és difícil ser concís. Dins la violència i la repressió que es viu a Purga, tenen un paper molt important les dones, personatges complexes, víctimes d'una societat masclista en la seva majoria, però com a la vida mateixa, no totes les víctimes de la barbàrie són innocents... També els homes pateixen els abusos de poder que provoca una dictadura com la soviètica, homes que són perseguits per les seves idees per altres homes. I homes que persegueixen homes perque el sistema sospita d'ells, i els torturen, i torturen dones per treure'ls informació. Finalment homes que, com deia Stiegg Larsson, no estimen les dones, que trafiquen amb elles i les maltracten i les esclavitzen, i dones que es rebel·len i mantenen viva l'esperança. I dones que maten. A més, a Purga també es tracta de manera crua l'obsessió per les persones, l'amor mal gestionat que esdevé desig de posessió, els gelos i el sentiment d'inferioritat que comporta actituds forassenyades, i l'amor per la terra d'un mateix malgrat tots els impediments que comporta l'exili forçat, la deportació. Pobresa, misèria i autèntic instint de supervivència, adobat amb pinzellades de cruesa extrema sense caure en cap moment en el mal gust.

Tot això està narrat en capítols curts i intensos, alternant el present i el passat amb gran habilitat per engrescar el lector en un viatge constant endavant i endarrera en el temps, i també físicament en el llibre com a objecte, rellegint capítols anteriors per situar l'acció present que acabem de llegir i extreure'n la causa i l'efecte. No és fàcil però és extremadament gratificant.

La responsable d'aquesta joia literària és la finlandesa Sofi Oksanen, nascuda el 1977, que va estudiar dramatúrgia i que va tenir cert ressò amb novel·les com Las vacas de Stalin i Baby Jane. Purga va tenir el seu origen en les històries que l'autora sentia quan era petita de la seva família a Estònia, ja que la seva mare era d'aquest país bàltic. El seu bagatge teatral queda palès en que Purga va néixer com una obra que es va representar amb força acceptació al Teatre Nacional de Helsinki. Vist l'èxit, Oksanen va desenvolupar després els personatges per convertir la història en una novel·la, que a més de ser líder de vendes als països nòrdics i a França, ha obtingut nombrosos premis literaris. No us la perdeu.