Total Pageviews

Monday, August 27, 2012

La Garrotxa 2012. Cròniques volcàniques (II) Amb cavall pels voltants del Croscat

La visita  a la cooperativa La Fageda és força entretinguda
Al capítol número 1 de les Cròniques volcàniques havíem arribat al Càmping Lava, de Santa Pau, i ens havíem instal·lat. Malgrat que tot havia anat prou bé, vam descobrir que ens havíem descuidat a Mataró el raspall de la Paula i que no es podia pentinar. Avui, dimecres, 18 de juliol de 2012, teníem la missió de trobar un raspall perquè el dia anterior no havia estat possible en tot Santa Pau. Els altres protagonistes del dia serien els cavalls, fet que no havia imaginat abans de sortir del Maresme.

Definitivament ja tinc clar que els meus fills són Els nens que xiuxiuejaven als animals, a tots els animals
Avui a les 10 del matí tenim visita a la Cooperativa La Fageda, recomanable al cent per cent, sobretot per la filosofia de l'empresa, que dóna treball a persones amb trastorns psíquics i mlalaties mentals. El fet de treballar, de guanyar un sou i de sentir-se útils, és la millor teràpia per unes persones que poden fer vida normal guanyant-se la vida al mig de la natura. Per visitar-la cal reservar via web o telèfon, però val la pena, i la qualiat dels iogurts és molt superior a la convencional de grans marques. A la nostra família perdem l'oremus pel flam de vainilla. La visita a la Fageda és entretinguda, amb una guia totalment hiperactiva que ens fa anar amunt i avall entre vaques, vedells i dipòsits de llet. No cal dir que els nens s'ho passen de conya amb els vedells i fins i tot alguns es deixen tocar. La guia ens marca de prop però és comprensiva i agradable.

No sé què crida més l'atenció, si l'Església de Sant Esteve d'Olot, o el tub gegant de pintura de l'esquerra...

Missió Olot: objectiu, raspall de la Paula
 Un cop hem sortit de la Cooperativa la Fageda ens hem desviat cap a Olot, on com ja vaig comentar al primer capítol, sempre m'hi havia perdut. Per segon cop en dos dies, no solsament no em perdo, sinó que demostro un domini de la orientació propi d'un GPS amb potes. Aparco i munto l'Operació Raspall de la Paula. Hem d'anar al centre, que és on hi ha més botigues. Intueixo cap on és. Els meus fills em miren inquiets, possiblement dubtant si prendre'm seriosament o no. Sobretot l'Oriol. La calor és insuportable. Son al voltant de les 12 del migdia i ens aturem a sota d'uns porxos. Decideixo tirar endavant i girar a la dreta i voila, una botiga d'uns xinesos! La Paula entra i tria el raspall amb un gran somriure, el pago i tots contents decidim anar fer un vol pel centre d'Olot. Curtet, perquè els nens volen tornar al càmping. Així doncs, hauré de renunciar a visitar el volcà Montsacopa, el més emblemàtic de la ciutat, de fàcil accés i declarat Reserva Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Hi tornaré. Ho prometo. Pel carrer, la Paula s'ha pentinat. Li hauria dit que no ho fes, que esperés a arribar al cotxe i que ho fes amb una mica més d'intimitat, però com que l'oblit del raspall m'havia afectat la fibra sensible, he preferit no dir-li res. Li brillaven els ulls i es tornava a sentir neta i polida. Qualsevol li diu res!

Decidim fer un passeig en cavall
A la una del migdia devem estar a 40 graus a l'ombra i veig que la decisió d'anul·lar la pujada al Montsacopa ha estat encertada. El perill de lipotímia era evident, així que, mentre jo endreço el bungalow, els dic als nens que vagin a la piscina i es remullin de cap a peus. Ho agraeixen perquè els dos són molt calorosos, no com jo, que amb el fred m'encongeixo i en canvi, aguanto la calor més extrema amb aquella desimboltura que em caracteritza. Hem anat a dinar al restaurant del càmping i hem fet un pica pica variat, bikini, braves, pizza, una amanida... Menys mal de l'amanida perquè amb la calor que fa i ingerint tantes calories, he pensat que al final faríem un pet.

En aquesta tele es veu el Tour de conya
A l'hora de la migdiada tocava l'etapa del Tour. Així que mentre els nens se'n van a la seva habitació, jo m'habilito davant la tele i gaudeixo del que per a mi és innegociable: el ciclisme. En sentir-me, l'Oriol ha sortit i l'ha volgut veure amb mi. La Paula se'n fot i se'n refot, dient que "el papa, quan veu ciclisme, es motiva molt". Estar motivat és l'expressió de l'estiu a casa meva. Els meus fills l'han dit tant que jo ja la repeteixo amb el sentit que ells li donen, que seria així com excitat, nerviós, molt actiu... Al Tour es nota que no hi és l'Alberto Contador. El madrileny és capaç de dinamitar qualsevol cursa quan la carretera mira al cel. Avui, l'únic que ho ha provat ha estat el meu admirat Vincenzo Nibali, tard i fluix. Però a aquestes alçades de Tour no se'ls pot demanar més. L'etapa la guanya Thomas Voeckler amb el seu toc d'èpica habitual.

Un cop acabat el Tour, cal decidir què fem. L'opció que teníem pensada d'abans de sortir de casa era fer un recorregut amb trenet pels voltants del volcà del Croscat. Però clar, al Càmping Lava hi ha cavalls, i si per a mi són innegociables les bicicletes, per a la Paula ho són els cavalls. L'opció triada queda clara i no discuteixo. I cal dir que la decisió ha estat excel·lent: passeig amb cavall pels voltants del Croscat, tranquilament, amb les bèsties pausades i nosaltres admirant el paisatge, les grederes del volcà, el tall a la lava solidificada... espectacular. Però l'experiència equina només acabava de començar. El responsable dels cavalls, en David, ha estat molt amable i simpàtic, i ens ha proposat ajudar-lo a traslladar els cavalls, un cop acabat el passeig, des del càmping fins al tancat on els animals passen la nit, uns dos-cents metres enllà. Bé, no podia negar-me sota amenaça dels meus fills de linxar-me en públic. 

Els cavalls són preciosos però és evident que ens fan respecte
Així que després del passeig ens quedem amb en David i ens disposem a fer de vaquers en una pel·licula de John Ford, portant quatre cavalls i set ponies a lloc pel camí, sentint com renillen els que ja són al tancat en notar que s'acosten els companys. Meravellós. Hi tornaria demà i demà passat i l'altre... Ha estat un glop de natura en estat pur, guiats per un tio autèntic, senzill i diàfan. Una vegada més, la gent del Càmping Lava ens sorprèn agradablement. L'Oriol ha tingut força respecte dels animals, però la Paula sembla que s'hi entengui. Per part meva, m'ha recordat quan anava al camp amb el meu avi Ramon, a Canet lo Roig, a Castelló, i pujava al matxo, o llaurava amb l'animal i el meu avi em donava les instruccions pertinents, amb la veu rogallosa, les mans enormes i el cigarret embolicat enganxat al llavi inferior. Sensacions úniques. Avui dormirem amb mal de cul però amb un somriure d'orella a orella.

Sopem al bungalow, amanida i embotits, ens bevem la llet, que avui tampoc crema (sóc un artista!) i ja podem descansar perquè demà toca caminar una mica per la Fageda d'en Jordà i pujar al volcà de Santa Margarida. Els nens tenen ganes de veure un cràter des de dins. Òbviament, ho haurem d'adornar amb un toc de fantasia. D'això me n'encarregaré jo. Bona nit.

No comments: