Vaig oblidar dir que el segon dia vam canviar de moto a Formotor, a la zona d'Es Ca Marí, i vam deixar la Piaggio Liberty per algú altre. Ens van donar una Sym, coreana, segura, amb més empenta i amb una guantera que gairebé hi cabia jo a dins arropidet.
Fer esport per aquí no cansa gens ni mica |
El dinar a Es còdol foradat
Les formacions rocalloses de l'illa són ben curioses |
No cal abusar perquè aquest vespre tenim balls regionals, sopar a Can Dani i concert d'Antònia Font a Sant Francesc. És moment de fer una el·lipsi...
Es ball pagès
La proximitat del peu a la cara |
Comença l'espectacle. Es tracta d'un ball corprenedor. El noi intenta seduir a la noia i ella, en principi, no es deixa. Ell va llençant patades (camallades) a l'aire cada cop més aprop de la cara d'ella, en una demostració de virilitat en tota regla, mentre la mossa sembla ben bé que no toqui a terra, fent unes passes curtíssimes i molt ràpides, engalanades amb uns vestits de faldilles llargues que en molts casos gairebé no deixen veure els peus i amb cara de submissió absoluta i total. Són rèmores d'una societat passada ultramasclista, i s'ha d'entendre la representació en aquest context. La dança és d'una bellesa hipnòtica i em passa el temps volant. Ens esperem fins al final i quan acaba aplaudeixo amb totes les meves forces i amb la pell de gallina.
Es ball pagès congrega tothom a plaça amb expectació |
Can Dani, cuina d'autor i bon rotllo
Can Dani, un restaurant excel·lent |
De primer:
- Carpaccio de gambes, algues, wasabi i cítrics.
- Musclos en escabetx, pesto i pebre llimona.
- Tomàquet de Formentera, formatge de cabra i anxova.
- Verat, vinagreta de cogombre, fonoll i tàperes.
De segon:
- Lloms de llobarro, brou de pescadors i verduretes.
- Galtes de vedella, cebeta rostida i espàrrecs verds. (Per mi, el plat estrella).
De postres:
- Coca Maria, quallada, llimona i menta. (Presentació molt original).
Per beure, un Luís Cañas Crianza 2008 (95% tempranillo-5% Garnacha).
La presentació dels musclos és divertidíssima i també sorprèn la dels tomàquets. El cremós de bacallà presenta tants matisos que et podries passar la nit recordant els sabors i desxifrant-los. El verat està prefecte i la vinagreta és una salsa molt equilibrada. Fins aquí tenim un àpat sofisticat i meravellós. De fons sona bossa nova...ideal. Però quan arriba la vedella tot fa un salt a millor. La Montse riu perquè mentre menjo gairebé ploro d'emoció. Les galtes de vedella es passen gairebé 24 hores al forn a 74 graus. És la carn més melosa que he menjat mai.
El servei també ha estat boníssim, amb en Dani, l'amo, que ens explica que l'any passat va patir un càncer i que se'n va sortir. Va ser aleshores quan va reconvertir el restaurant que tenia abans, Sa serguentana, en el que té ara. En Dani és un tio que et fa sentir bé, et dóna conversa però no t'atabala, té detalls amb tu que agraeixes i que et fan la vetllada més agradable. Alfonso Biescas, en el seu llibre Luz de verano en Formentera, diu que el lloc on ara és Can Dani i abans hi havia Sa Serguentana, l'ocupava Can Palillos, l'únic puticlub de l'illa. Segons Biescas, "destacava en la solitud de la nit d'altres temps aquella bombeta vermella que es veia des de molts metres abans d'arribar-hi i que Dani, que havia grimpat a dalt del pal on hi havia la bombeta, la va trencar d'un cop de martell quan va obrir el restaurant".
I no només en Dani ens va tractar excel·lentment. Recordo una cambrera de Sabadell que havia anat a viure a Formentera i que ens va donar la sensació que ens estava atenent en exclusiva. Una noia senzilla, amable, intel·ligent, collonuda. Visca Sabadell, també!
Tot això té un preu, òbviament. No enganyaré ningú perquè es tracta d'un restaurant car, però de tant en tant val la pena si quan surts et sents bé. El preu mitjà de la carta és de 58 €, aprox.
Fi de festa amb Antònia Font
El cantant d'Antònia Font, Pau Debon, al concert de Sant Francesc |
No comments:
Post a Comment