Total Pageviews

Thursday, March 08, 2012

'L'últim home que parlava català'; Carles Casajuana; 2009

Què passaria si el català desaparegués i un professor nordamericà localitzés l'últim home que el parla? Aquesta suposició apocalíptica lingüísticament parlant, és la que dóna peu al leit motiv d'una novel·la que, en realitat, parla més d'altres coses que no pas d'això.

Ambientada a la Barcelona actual, l'obra parla d'un escriptor que pateix setge immobiliari i un altre que exerceix d'okupa al mateix edifici, que compartiran inquietuds i parella malgrat les seves diferències abismals respecte a la llengua: l'assetjat escriu en castellà i l'okupa en català; el primer creu que els que preveuen la fi del català són uns exagerats i el segon pensa que s'ha de defensar la llengua perquè no mori. És aquest segon novel·lista el que escriu una obra titulada L'últim home que parlava català, de la qual el lector en sabrà els trets bàsics. En canvi, de la novel·la en castellà que escriu l'altre novel·lista no en sabrem pràcticament res. En aquest cas, Carles Casajuana se centra molt més en la persona, en l'escriptor, i ens el presenta com un professional romàntic de l'escriptura que prefereix malviure en un edifici que s'ha d'enderrocar per acabar la seva novel·la en aquell indret, que no pas vendre el pis i marxar a un habitatge millor. L'opció d'escriure en castellà, en aquest cas, sembla que no és del tot positiva perquè el seu castellà té catalanades. En el cas del que escriu en català, en canvi, els defectes de la novel·la són que s'hi fa activisme lingüístic i no resulta creïble. Tots dos tenen un punt romàntic, l'un per la seva professió i l'altre per la llengua. Discuteixen per la literatura, per l'amor que l'un li pren a l'altre, per la llengua però en el fons, es respecten. Pretén ser una imatge de la societat catalana actual.

La idea de la novel·la és, en un principi, molt atractiva, tot i que arriba a un punt que es torna un xic repetitiva. Malgrat això, és de lectura ràpida i amena.

Carles Casajuana és llicenciat en Economia i Dret per la Universitat de Barcelona i ha estat diplomàtic a Bolívia, Filipines i a la seu de les Nacions Unides, a Nova York. L'últim home que parlava català va estar guardonada amb el Premi Ramon Llull de novel·la 2009.

2 comments:

Quadern de mots said...

Havia vist el llibre però encara no n’havia llegit cap ressenya. La veritat, en aquests moments no m’atrau massa. Ara, però, ja sé de què va i, en tenia una idea equivocada, suposo que condicionada pel títol.

Àlex Vidal Vidal said...

Efectivament, el títol és un esquer que funciona, en aquest cas, però tampoc es poc dir que el llibre no tracti el tema. Simplement, a la novel·la es parla de moltes altres coses.
Salut i bona lletra!