El 'Diccionario Biográfico' i l'himne de la DICTADURA

Si veieu la paraula "dictadura" amb majúscules al titular haig de dir que no és cap error, no se m'ha disparat el dit petit de la mà esquerra cap a la tecla "Bloq Mayús", sinó que és un recurs utilitzat conscientment i amb tota l'alevosia que em permet la meva consciència. Perquè resulta que per al 'Diccionario Biográfico de la Real Academia de Historia' el règim de Francisco Franco va ser "autoritari" però en cap cas "totalitari", mentre que el del socialista Juan Negrín va ser "pràcticament dictatorial".

Aquest discurs esbiaixat de la història no s'atura aquí i en aquesta obra també s'afirma que la 'Ley de principios del Movimiento' "va dibuixar el nou ordre constitucional". I per si no n'hi hagués prou, s'afirma que Franco va ser un militar valent que, "després d'una llarga guerra de gairebé tres anys va derrotar a un enemic que en principi comptava amb forces superiors". Quin crack, no?

El pitjor de tot és que el 'Diccionario Biográfico' ha de ser una obra de referència amb 43.000 biografies (un 92% homes i només un 8% dones). Els primers 25 dels 50 volums que la integren ja són a la venda al mòdic preu de 3.500 euros.

D'altra banda, diumenge passat Alberto Contador guanyava el Giro d'Itàlia i al podi de Milà, quan es disposava a escoltar l'himne d'Espanya, la seva cara va adoptar un rictus de sorpresa: per megafonia sonava la 'Marcha Real' amb la lletra de l'escriptor del règim franquista José María Pemán, aquella de "Viva España/alzad la frente/hijos del pueblo español/que vuelve a resurgir". No té sort Contador amb els himnes perquè ja al Tour de 2007 li van "endinyar" el danès, potser per refrescar amb una nota escandinava l'ambient dels Camps Elisis sota el sol implacable del mes de juliol.

Però a banda del malestruc de Contador, aquestes coincidències fan reflexionar: ¿ens trobem davant d'un resorgiment del nacional-catolicisme i ens el van colant, com qui no vol la cosa, amb petites dosis? Veient aquests esdeveniments i detalls com  l'ascens fulgurant de Plataforma per Catalunya a la meva ciutat, Mataró, jo ja tinc la maleta preparada per creuar la frontera. Potser Dinamarca seria una bona destinació. A l'estiu no hi deu fer xafogor i no he sentit que hi hagi cap "militar valent" amb ganes "d'heroïcitats".