Total Pageviews

Friday, July 01, 2011

'¡Mírame, tonto!'; Mariola Cubells; 2003

La periodista valenciana Mariola Cubells va publicar '¡Mírame, tonto!' el 2003 i això fa que aquest llibre estigui desfassat quant a continguts televisius, però no ho està pas pel que fa a l'essència del missatge. El llibre parla de la 'teleescombraria' i ho fa des de dins perquè Mariola Cubells va arribar a treballar en aquest tipus de televisió i en va sortir voluntàriament per passar-se a la premsa escrita.

L'autora critica durament la 'televisió escombraria' argumentant que hem arribat a un punt que a la televisió "val tot" i que l'únic que importa són els diners, representats pel temut "share" o índex d'audiència. La Cubells culpa de la situació de la televisió actual a productors, progamadors i empresaris de la televisió i presenta el periodista que en participa com un personatge atrapat en la dicotomia de ser una persona honesta o guanyar molts diners a costa del que sigui.

Els exemples verídics del llibre són per sucar-hi pa. Un de destacat és l'advertència d'un productor-director de programes abans de començar un espai: "Vale todo. Lo único que no vale, porque nos hemos dado cuenta de que baja la audiencia, son los subnormales y los catalanes. Así que de eso ni hablar".
Si enlloc de 'Tómbola', 'Hotel Glam' i el 'El Diario de Patricia' hi posem 'Sálvame', 'La Noria', 'El Diario de...' i fins i tot, 'El gato al agua' i 'Punto Pelota', podrem veure que en aquests 8 anys que han passat des que es va publicar el llibre no hem millorat pas gaire, ans al contrari.

He llegit crítiques que diuen que Mariola Cubells no aporta solucions en aquest llibre sinó que només critica. No hi estic d'acord. Des del primer moment es diu que els diners no poden ser l'únic motor que mogui un mitjà de comunicació com la televisió, sinó que, sobre tot programadors i productors, haurien d'intentar pujar el nivell. I bàsicament en el cas de la televisió pública però també en el de la privada. En aquest sentit, Francesc Escribano, ex director de Televisió de Catalunya, desmunta l'excusa dels programadors que diuen que ofereixen aquest tipus de televisió perquè és el que l'audiència demana. Escribano assegura: "La gente no pide nada. La oferta la creas tú. Es como la comida, nosotros hacemos el menú y, si educamos a la gente para que coma hamburguesas, la gente comerá eso. La responsabilidad es nuestra. Lo más fácil para los programadores es decir: yo doy esto porque la gente me lo pide. No, yo doy esto porque soy consciente de que doy esto, a lo mejor no tengo nada más para dar, pero es una actitud poco responsable. No, el trabajo que yo hago, en cierta manera, es formar el gusto de la audiencia. Igual que el periodista de informativos ha de dar las noticias que considera que son las importantes; la gente no pide nada. Y si yo hablo de Israel o Líbano creo la demanda. Si yo hablo de Carmina Ordóñez estoy creando una demanda, en horario de máxima audiencia".

L'estil de '¡Mírame, tonto!' és complicat de tan senzill que vol ser. M'explico. Es pretén seguir un guió televisiu, com si miréssim precisament un programa televisiu. Passa que l'estructura no és clara, el tipus de lletra és cridaner i, en definitiva, en alguns moments perds el fil del "programa". En canvi, com que el fil narratiu és clar i concís (de vegades massa concís) és fàcil reprendre'l.

Fa uns dies vaig defensar la televisió com a mitjà en aquest mateix bloc. La televisió no és dolenta ni bona, és un gran mitjà de comunicació que ben aprofitat pot ser molt enriquidor. I un altre apunt: si llegiu '¡Mírame, tonto!' podreu comprovar que a Catalunya som prou afortunats amb TV3, malgrat que és criticable, com tot. Però us ben asseguro que veient el que ens envolta no hi ha color.

No comments: