'El tercer hombre'; Graham Greene; 1950

Aquesta és una novel·la per ser vista al cinema i no pas per ser llegida, segons paraules del mateix autor. Però tot i això és de molta qualitat. La Viena de la posguerra de la II Guerra Mundial n'és l'escenari. Greene presenta una trama prou senzilla com per no perdre's-hi però amb el suficient nivell de complexitat com per mantenir la tensió. De tota manera, a la pel·lícula que se'n va fer (amb un excel·lent i misteriós Orson Welles) se'n milloren alguns aspectes. Per exemple, al personatge de Rollo Martins, escriptor de novel·les barates del Far West, li canvien la seva nacionalitat encertadament, de la britànica a la nordamericana: la seva actitud durant l'acció també és més pròpia dels EUA que no pas de la serenor britànica. El final també és diferent: a la novel·la trobem un 'happy end' convencional, mentre que a la pel·lícula la culminació és sublim, amb una última seqüència que ha quedat marcada amb majúscules a la història del cinema. El tràfic il·legal de penicil·lina adulterada presenta una dilema moral entre alguns protagonistes de la narració. Per l'autor queda clar que no tot s'hi val quan hi ha vides humanes pel mig. També s'aborda la condició humana des de diversos punts de vista, com l'amistat cega que no deixa veure els defectes dels demés, o d'aquells que van de llestos per la vida i que acaben o poden acabar malament. Hi ha missatge ètic o moral, digueu-ne com vulgueu.