Entre Viena, Londres, Montecarlo i València, Ferran Torrent hi col·loca un grup de personatges que tenen un punt en comú: es mouen fora de la llei per aconseguir els seus diferents objectius. Entre aquests personatges hi ha Santiago Cortés, un gitano de Carcaixent supervivent de l'holocaust, que cerca venjança per la tragèdia que va haver de viure al camp de concentració de Dachau, després d'haver lluitat contra els nazis. En aquest grup coral de la novel·la s'hi troben assassins nazis fugitius (objectiu de Cortés), la Nakam, organització de jueus caçadors de nazis i on està integrat Santiago (no oblidem que el III Reich també va perseguir l'ètnia gitana), agents del sistema d'intel·ligència britànic, un espia rus atractiu i seductor pertanyent al Komintern i algun representant de l'Argentina de Perón, acollidor punt de trobada d'assassins de l'Alemanya de Hitler. Tots ells confluiran a la València de l'any 1947 per intentar liquidar un fugitiu nazi amparat pel règim franquista.
La València de l'època també acaba sent un personatge més d'
Ombres en la nit, amb tota la misèria del primer franquisme, les mancances en el menjar, les restriccions d'energia, l'estraperlo, els hotels de la ciutat, els més luxosos i els més modestos, la repressió del règim als familiars dels seus enemics, el Maquis... Ferran Torrent ordeix la trama complexa d'un
thriller d'època sobre un retrat acurat de la València del '47, i ho fa amb un ritme trepidant, des del primer moment. Les descripcions formen part de la mateixa acció, tot plegat és vertiginós. Si Torrent vol adaptar el ritme de la novel·la al
modus vivendi del seu protagonista, l'encerta de ple: el risc, la incertesa, les sospites, les presses...
Malgrat tot, no és el Torrent més brillant. El de Sedaví, que ja va donar mostres de maduresa a
Bulevard dels francesos, es torna més seriós, més sec. Però aquesta maduresa que s'entreveu en la temàtica encotilla Torrent. Sembla que no vulgui entretenir-se, que tingui pressa en explicar coses i que vagi per feina. Fa la impressió que escriu sobre un tema que no és el seu. No és pas la sensació que no domina el tema, no és això. Senzillament, és un Torrent
poc ell. El de Sedaví assoleix la narrativa més brillant amb la València de les clavegueres del diner, del joc, de les putes, però també dels llauradors de l'Albufera, de la gent de camp, de la saviesa popular. I això, avessats com ens té a aquesta brillantor, es troba a faltar a
Ombres en la nit.
Qui busqui l'humor i la mala llet d'
Especies Protegides,
Societat Limitada, o fins i tot
Només socis, per esmentar-ne una de recent, que no llegeixi
Ombres en la nit. Això és diferent. Ni pitjor ni millor. Un Torrent diferent. A mi, personalment, m'agrada més el Torrent de Sedaví que el Torrent espia.
Bona lletra a tothom!
No comments:
Post a Comment