No m'extendré gaire i em remetré a l'excel·lent pròleg que signa Jordi Castellanos, on explica extensament les característiques de la fina prosa de Calders, "amb el somriure com a bisturí". Com a exemple, Nit de pau i bones festes, en què el protagonista vol fer el pessebre en un racó de casa però caldrà veure si les ordenances municipals li ho permeten. Fins i tot un funcionari de l'ajuntament anirà a casa seva per fer la inspecció. El funcionari adverteix el protagonista del conte que allà on vol fer el pessebre no és un bon lloc perquè presenta una sèrie de perills que s'han d'evitar segons les ordenances municipals. Crec recordar que al dia següent de llegir aquest conte es va cremar un pis a Mataró a causa d'un pessebre. Afortunadament no va passar res greu, però això et fa pensar que, o Calders era un visionari o que la realitat sempre, i ho remarco, sempre, supera la ficció.
Altres contes d'aquesta selecció ja criden l'atenció només pel tema: a Quieta nit es presenta el xoc de tradicions i el Pare Noel irromp en el sopar d'una família tradicional catalana; a Quaranta-cinc graus sota cobert una colònia de catalans al tròpic que intenta fer versemblant l'esperit nadalenc tot i les limitacions comercials a què es troben sotmesos. Cal recordar que Calders va viure vint-i-tres anys a Mèxic.
Pere Calders també parla del consumisme que s'ha desfermat a les dates nadalenques i a Reunió d'alt nivell trobem els Reis Mags i el Pare Noel convertits en alts executius que es reuneixen en un hotel de la Costa Brava de la mà d'una agència de relacions públiques per repartir-se el mercat.
Pere Calders (Barcelona 1912-1994) va ser un dels escriptors catalans més populars del segle XX i va destacar per la seva faceta de contista però també va ser dibuixant i va col·laborar amb diferents revistes, com la mítica L'esquella de la torratxa.
El consell: mai no és tard per descobrir la ironia i l'elegància de Pere Calders.
No comments:
Post a Comment