Això podria estar justificat per la lluita contra el dopatge. Podria, clar, si tots aquests diners servissin per portar un control exhaustiu amb uns inspectors competents, amb una maquinària eficient. Sí, encara podríem acceptar-ho. Si veiéssim que l'engranatge que ha muntat la UCI fregués la perfecció, entendríem l'afany recaptatori. Però no. Quants més diners demanen, més episodis dignes d'un autèntic tebeo de Mortadelo y Filemón succeeixen. Enguany ha tornat a passar el de cada any: inspectors de la UCI demanant la sang a casa de ciclistes que s'han retirat fa dos anys. Evidentment, els ciclistes retirats els envien a prendre pel sac. O el pobre Ezequiel Mosquera, al qual se li han carregat la carrera després que les anàlisis científiques no hagin pogut demostrar que es va dopar (perquè no s'ha pogut demostrar que l'hidroexityl hagués entrat al seu cos per via intravenosa, i si entra per via oral no es considera dopatge perquè no millora el rendiment). A aquest gallec li van agafar la mostra de sang i la li van portar d'un laboratori espanyol a un de Colònia sense haver-lo informat a ell, fet absolutament prohibit perquè durant el viatge qualsevol persona pot manipular les mostres. I doncs què? Penseu que es va anul·lar el procediment per aquesta irregularitat? Miau! L'han sancionat dos anys i a la seva edat això vol dir la jubilació anticipada. Òbviament també li han cobrat el sou de l'últim any en actiu que...no va arribar a córrer! Per llogar-hi cadires.
D'altra banda, l'UCI no respecta la pressumpció d'innocència. Per ells només importa la pressumpció de culpabilitat i així, ciclistes que no han donat positiu en la seva vida però que potser van tenir relació fa cinc anys amb un metge sospitós, han quedat relegats a l'ostracisme, a la Vall dels Leprosos, amb la prohibició implícita de l'UCI de contractar-los. En canvi, d'altres que cauen bé no han estat apartats del circ top gama ni havent admès haver-se dopat per guanyar un Tour (Bjarne Rijs) o per batre el rècord de maillots de la regularitat de La Grand Boucle (Erik Zabel). Tots els sospitosos són culpables a no ser que l'UCI del senyor Pad McQuaid (el president de l'organisme) consideri que són nanos simpàtics i que, en fi, no cal que la sang arribi al riu. Vergonyós.
No cal mirar gaire lluny: la sentència del TAS (Tribunal d'Arbitratge Esportiu) de Contador el declara culpable tot i que no es pot demostrar que fos dopatge. Clarament no han volgut sentar un precedent que deixaria l'UCI i l'AMA (l'Agència Mundial Antidopatge) amb el cul a l'aire. "Ha de semblar un cas de dopatge indiscutíbile...capisci?"
D'altra banda, una de les preguntes que es pot fer l'aficionat és: per què sancionen al ciclista? Moltes vegades el ciclista no sap què pren, ignora què li donen. El ciclista que es dopa ho fa la majoria de vegades per la pressió social i econòmica d'un esport ultra professionalitzat, perquè li diuen: "O et prens això o fora de l'equip" o "prova això que et farà volar" i davant la possibilitat de perdre la feina la temporada següent, el professional cau de quatre grapes. No dic que el ciclista sigui innocent però és la peça més vulnerable de la cadena i ningú fa res per evitar-ho. L'UCI hauria d'atacar les màfies i els mercats negres de fàrmacs d'arrel, però clar, això no donaria diners i podria acabar amb la gallina dels ous d'or. Espero que la gallina un dia digui que no i tant de bo visqui la revolució. A aquestes alçades se me'n refot si Contador es va dopar o no, si Valverde es va fer transfusions o es va fumar un cigarro d'aspirina. Vull veure ciclisme. I vull una lluita contra el dopatge transparent i efectiva. Senyors de l'UCI, vagin-se'n a casa i deixin que els veritables protagonistes, els ciclistes, pedalin per donar espectacle!
No comments:
Post a Comment