Exercici experimental consistent en un petit relat amb lletra dominant, en aquest cas, la lletra n. El nen no fa nones i ganes no en té. El nen pensa. Què has fet, nano? Gairebé ha complert els nou anys i és un nen bondadós i noble que normalment no ocasiona problemes. Però avui ha descobert la mentida, la força de la no veritat i ell, novell en aquestes pràctiques, gairebé s’ennuega, com un novici onanista amb la consciència bruta.
Sonen campanes, les hores en punt, nang-nang! El nen no fa nones. Li ha dit a la mama que anava a dormir, fes non-non amor meu, bona nit jovenet, bona nit mama guapa. La mama li ha prohibit jugar a la Nintendo. Avui és dilluns i no s’hi pot jugar fins al cap de setmana. Setmana. Una setmana. Marrana. Nintendo guapa.
El nen no fa nones perquè juga a la Nintendo. Quan la mama no mirava mentre anava a la cuina, el nen s’ha emportat la Nintendo al niuet, i encabat del petó de bona nit, s’ha posat a jugar. Pokémon Edición Negra. En fi, que no fa nones ni tampoc té son.
El nen pensa que amb la mentida ha pogut aconseguir allò que anhelava. Pokémon non stop. Però la mama entrarà a l’habitació per veure si dorm. Sorpresa. Mentida que té dues cares. Mentida dolenta amb una part xunga.
El nen no fa nones. Aquesta nit trigarà a fer-ne.
No comments:
Post a Comment