És l'any 1180 i el jove Simon de Creçy, amb un passat familiar misteriós i afillat per un noble, ingressa a l'orde monàstic dels Templers, segons diuen, per desig exprés del seu pare. Això el portarà a Terra Santa a lluitar en la tercera croada contra Saladí al costat de Ricard Cor de Lleó.El templario és una novel·la d'aventures de l'Edat Mitja, amb batalles truculentes, camaraderia de companys d'armes i descobriment del sexe per part d'un jove que és servidor templer, que ve a ser com un novici en aquest orde militar. A més, l'autor, Michael Bentine, també incorpora una part esotèrica que reflecteix la seva afició pels temes parapsicològics. La gnosi forma part important del relat, hi ha viatges astrals, coneixement de tècniques de guariment gairebé miraculoses... En aquest sentit, la novel·la es fa ressò de que els metges i científics musulmans i jueus de l'època estaven molt més avançats que els seus homòlegs cristians, massa encotillats per una religió tancada i repressiva.
Saladí és el gran enemic del món cristià però Bentine el presenta com un home honest, noble i que juga net, fins al punt que si Ricard Cor de Lleó perd el cavall durant la batalla, Saladí ordena donar-n'hi un dels seus per continuar la lluita en igualtat de condicions. En fi, coses d'aquelles de les novel·les de cavalleries que avui dia qualsevol nen de 8 anys definiria com l'acció d'un pringat. Com canvia el món...
La novel·la es repeteix força i resol alguns nusos amb l'esoterisme, fet que permet desfer qualsevol embolic sense embrutar-se les mans. Per exemple, vénen uns assassins a matar un personatge mentre tots dormen, però com que el protagonista és en ple viatge astral, se n'adona de tot el que passa al seu voltant millor que si estés despert i, lògicament, evita el crim. I apa, a tornar-ho a complicar per un altre costat, que no ha estat res i amb aquesta tècnica de desfer nusos l'autor es pot atrevir a tot.
El llenguatge de la traducció al castellà és carrincló i moltes vegades mostra idees força carques. La traducció de l'edició que he llegit és de Jordi Arbonés (Barcelona 1929/Buenos Aires 2001), un traductor que ha versionat els clàssics anglesos i molts altres autors internacionals, per tant, m'inclino a pensar que el to quico del llibre ve de l'original. Hi ha veritables perles com les següents:
- "No temas, Simon. No eres un marica como De Ridefort, nuestro maldito Gran Maestro, demostró serlo aquí, en este mismo lugar. Si así no fuese, no consentiría que me acompañaras". Com podem constatar, la novel·la no deu haver estat declarada gay friendly.
- "La urgencia de los suspiros de su amante real le decían que también ella sentía que se elevaba en el preciso instante que sus sedientos muslos exhalaban su espíritu. Juntos alcanzaron el pináculo del amor". D'això, a qualsevol família normal, se'n diu tenir un orgasme conjunt.
-"Simon había madurado verdaderamente hasta llegar a la plena flor de su caballerosa masculinidad". És a dir, que el nen ja s'ha fet gran i té novietes. Que ja amaga condons al calaix de la tauleta de nit, vaja.
També trobem imatges cruels i fastigoses, pròpies de la guerra, com aquesta:
-"Caballos que relinchaban con las patas enredadas en sus propias tripas, bregaban por ponerse de pie sobre sus patas fracturadas. El hedor de la sangre y los excrementos, humanos y animales, sofocaba a los combatientes, que vomitaban mientras luchaban". No comment.
L'autor d'El templario és Michael Bentine, (Watford, Anglaterra 1922/Londres, Anglaterra 1996), una estrella de la ràdio i la televisió, a més d'escriptor. Va ser cofundador de The goon show, un programa de ràdio dels anys 50 al Regne Unit; també va presentar programes televisius infantils a la BBC, com The Bumbies o Michael Bentines potty time. En la seva faceta d'escriptor va publicar llibres autobiogràfics com The long banana skin (1975) i d'altres de parapsicologia, de la qual era aficionat (a El Templario es nota), per exemple, The door marked summer i The doors of the mind.
Personalment crec que és una novel·la prescindible i que en el moment que tingueu ganes d'aventures a l'Edat Mitja, cerqueu per un altre costat.
No comments:
Post a Comment