'L'home de la maleta'; Ramon Solsona; 2011 (Premi Sant Jordi 2010)

Un autèntic rondineta, un murri, un iaio malparit, tot això i més és el personatge protagonista de l'última novel·la de l'escriptor i estudiós de la llengua, Ramon Solsona, una obra que manté o fins i tot eleva el nivell i el prestigi del seu autor. L'home de la maleta explica les ventures i desventures d'un antic músic d'orquestra que tocava el trombó, que és vidu i que un bon dia decideix vendre el pis, repartir els guanys entre les seves tres filles i anar a viure cada mes amb una filla diferent. Aquesta decisió provoca el lògic trasbals entre les tres dones que, a la vegada, duen una vida molt diferent les unes de les altres i a les quals s'haurà d'adaptar el protagonista cada mes a una casa diferent. Quan era jove anava amb l'orquestra de poble en poble, amb la maleta amunt i avall; ara va de casa en casa, també amb la maleta com acompanyant.

Ramon Solsona presenta la narració com un monòleg interior del protagonista i, d'aquesta manera, pot exterioritzar una sèrie de frases fetes, de dites populars, de reflexions que d'una altra manera podrien semblar impostades i que així sorgeixen de manera totalment espontània en boca de Venerando, l'ex músic. El text té cinc parts i la primera i la quarta estan escrites correctament, mentre que les altres tres estan plenes de barbarismes i modismes, en un català volgudament incorrecte. Els ortodoxes de la llengua no ho acaben de veure bé; jo penso que ajuda al personatge a ser més ell als nostres ulls, li dóna versemblança i credibilitat. Els motius d'aquest canvi en el llenguatge ja els sabrà qui llegeixi la novel·la. Només cal dir que Solsona utilitza la llengua correctament o incorrecta de manera totalment voluntària i de forma controlada, recollint un registre propi d'una generació nascuda la primera meitat del segle XX i que, per exemple, malgrat tenir un accent català indubtable, mai dirà "comanda" sinó que sempre demanarà un "pedido".

Solsona demostra, una vegada més, el seu gran domini lingüístic i s'ha superat narrativament amb aquest Home de la maleta. Ah, i he rigut molt, "cago'n Ceuta i Melilla"...